Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/28

Aquesta pàgina ha estat validada.
¡L' or m' ha cegat! ¡miserable!
L' or malehit ¡L' or! Deu meu!
¡com no t' encens y m' abrasas!
¡com no s' enfonza la terra!
¡No! ¡no!
Fad.  ¡Foch al miserable!

(Joana li tira y Robert cau ferit de mort dient).

Rob. ¡Socorro! Deu meu, soch mort!
¡Que en mal punt ve la desgracia!
Joana La Justicia t' ha vingut,
del teu crim ja tens la paga.
Rob. ¡Perdó! ¡per Deu!
Fad.  No 's perdonan

unas traicións tan baixas.

Tall. ¡La mort! la mort mes cruenta.
Fad. Tens de morir, miserable.

 (Encarantli 'l trabuch)

Rob. ¡Perdó!
Joana  Retira 'l trabuch
que ab lo meu prou ne te massa.
Rob. ¡Soch mort! ¡soch mort, perdoneume,
lo meu cor vos ho reclama,

perdoneume!

Joana  No, 'l perdó
no l' esperis, que mon ánima
encesa d' odi per tú
no pot jamay perdonarte.
Tú has venut al méu espós,
al espós que idolatrava,
l' has entregat als butxins,
també butxins de la patria.
Demá penjará 'l seu cós
dalt la forca enarbolada,
será escarni dels villans,
dels corps la presa saguanta,
ell, lo defensor mes brau
de la terra catalana,
l' idolatrat de mon cor,
lo germá de la meva ánima.
Com vols que 't doni 'l perdó
si tú per mi n' ets lo lladre