Pàgina:La fi de Serrallonga (1898).djvu/10

Perque 'm creguis generós, si es que 't sembla poch la paga, la tens doble.

Rob.	¿Mil escuts?

Car.	Mil escuts, no pots queixarte; mes si reculas, traidor, tinch butxins per degollarte, ó penjarte dalt d' un pí com un bandoler infame.

Rob.	Me pesa... mes... endevant, mil escuts no sempre 's guanyan, mes també vos hi guanyeu, Serrallonga aixís acaba; los disgustos que us ha dat be valen aquesta paga.

Car.	A ton lloch sens perdre temps.

Rob.	Vaig á cumplir lo que 'm mana. (Se 'n va)

Car.	(Cridant prop de l'escala) D. Salvi!

ESCENA III
D. CARLES y D. SALVI

Sal.	(Baixant ab dos soldats)    Senyor, al punt vagi ordenant l' emboscada; som pochs, es cert, mes á braus á mos soldats ningú 'ls guanya.

Car.	No visquem tant confiats que á cops lo mes segur falla. Serrallonga no dorm pas, la terra aquesta es trencada, lo sol ja fa temps qu' es post y la nit molt negra avansa y fins tinch por d' eixos pins