| martinet
|
Y la Quica? Noy, la Quica! No'n té poch d'urch! Com que diu qu'ha vist néxer a la pubilla, y al pare de la pubilla, y...
|
ESCENA II
SEBIO, FACI, MARTINET y QUICA, que no's veu encara.
| quica
|
Cantant dintre «Lo dia de Sant Cristòfol—be me'n puch enrecordar—d'aquella pluja que feya—d'aquella pluja que fa.»
|
| sebio
|
Qui del llop parla: la Quica.
|
| faci
|
Ja'ns haurà sentit, ja.
|
| martinet
|
Que som nosaltres! Quica!
|
| quica
|
Més aprop. «Si tira l'amor y'm toca—si'm toca be'm matarà...» Surt per la primera porta de la dreta, escombrant.
|
| martinet
|
Que venim a cobrar!
|
| quica
|
Sempre escombrant. Cantant. «Tírali,- tírali, tírali.—Tírali sinó se'n và.»
|
| sebio
|
Donchs, que no hi son?
|
| sebio
|
Ay, la flor del atmetller! No la toqueu qu'es primala!
|
| quica
|
Cantant molt cremada. «Tírali,- tírali, tírali.—Tírali si no se'n và.»
|
| sebio
|
Quica! Quiqueta! Donchs, quan ens casem, bonica? Quína vergonya! Ay, mare, mare, un home!
|
| martinet
|
Mare de Deu, que'm revento!
|
| quica
|
Escotxèga, escotxèga. Malaguanyades esmorralles!
|
| martinet
|
Picant sobre la taula. Donchs, que surtin!
|
| quica
|
Que no piquis, lladre!
|
| sebio
|
Venim per la setmanada.
|
| quica
|
A cobrar al dimoni! Y no us cau la cara?... Coquins,
|
