|
|
ell... si ell s'hauría quedat aquí tants mesos! Y tantdebò que no s'hi hagués quedat ni una hora, ò s'hagués mort de set a la font aquell dia!
|
| oriola
|
Quína tristesa avuy a la font quan hi passava! Si de cop m'ha semblat que'l veya allí a terra, al pobret Jaume, agonitzant y ab els ulls closos! Mes, no hi era, nó, que tot s'ha mudat, y, en contes d'ell, hi havía a la font unes dònes dels pagesos de vila que m'han tirat pedres, dientme lladra y rica. Y a mí, què se m'endona que'm tirin pedres, si jo'l que
voldría es haver trobat al Jaume, y que'm maltractés per haverlo aburrit y haver fugit d'ell espantada!
|
| quica
|
Tota la culpa no la tens tu, nó; que jo matexa de cop me vaig esgarrifar quan tu'm vas dir tot allò d'ell... Que ben mirat, després... Perquè en aquest món n'hi hà molta de gent que s'ha errat y se'n empenedeix; y si Nostre Senyor perdona, vès que hem de fer nosaltres!
|
| oriola
|
Y ell se va volguer matar per mí! Per mí sola! Quí ho faría axò, Quica! La Oriola ja tè posades les joyes y la Quica ha tret la caputxa.
|
ESCENA VII
ORIOLA, QUICA, VICENTÓ, fòra de la escena, y en JAUME quan s'indiqui.
| oriola
|
Deu meu, el Vicentó! Ni me'n recordava!
|
| quica
|
Apart. Axís t'escanyessis! Alt. Sí, si. desseguida!
|
| oriola
|
Per la caputxa. Teníu: posèumela, posèumela!
|
| quica
|
Si estàs tota freda!
|
| oriola
|
Axís, de qualsevol manera. S'obre poch a poch. la finestra qu'era ajustada. En Jaume, sense fer soroll, entra a la cambra.
|
| quica
|
Per un mirall. Y ara'l mirall, té.
|
| oriola
|
Nó; no'm vuy veure. Anem.
|
| quica
|
Donchs, anèmhi. La Oriola y la Quica van cap a la porta.
|
