Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/27

Aquesta pàgina ha estat revisada.


ACTE TERCER


La cambra dels avis. Una porta; una finestra; un llit de matrimoni, tot en lloch visible. La finestra oberta ab la garba penjada. Mobles antichs y severs; una escopeta en un recó. Es cap al tart.


En aquest acte's prepara'l casament d'Oriola y Vicentó y al comensar, les minyones estan justament arranjant la cambra nupcial. En Jaume, segons creencia general, es fugitiu a Amèrica, però aviat se descobreix que ronda per la comarca. A axò atribueix Vicentó certes estranyeses que ha notat en l'Oriola.
Axís arribem a les escenes següents:

ESCENA VI
ORIOLA y QUICA. Van travem joyes de la calaxera, que s'anirà posant l'Oriola.
quica Pobretes arrecades! Quan ens les miràvem qu'eres petita, qui'ns havia de dir que avuy... Ploriquejant y de cop rient. Y tan goig que fas ab elles!
oriola No m'ho digueu may més axò.
quica Jo ara't voldria lletja y negra com una pega, que no't volgués aquest home. Mes, com qu'ell hi và per la masia... No hi anava pels diners l'altre, jo t'ho asseguro!
oriola Com qu'ell me deya sempre que m'hauría volgut pobra, ben pobra. Quica:'l Jaume sí que m'estimava.
quica Y tal, dòna! Si jo no l'havía vista may una voluntat com aquella.
oriola Y'l qu'estima tant de bò de bò, oy que no pot ser dolent de dintre?
quica Axò ni's diu, dòna. Vès si hagués sigut dolent, si