ACTE TERCER
La cambra dels avis. Una porta; una finestra; un llit de matrimoni, tot en lloch visible. La finestra oberta ab la garba penjada. Mobles antichs y severs; una escopeta en un recó. Es cap al tart.
En aquest acte's prepara'l casament d'Oriola y Vicentó y al comensar, les minyones estan justament arranjant la cambra nupcial. En Jaume, segons creencia general, es fugitiu a Amèrica,
però aviat se descobreix que ronda per la comarca. A axò atribueix Vicentó certes estranyeses que ha notat en l'Oriola.
Axís arribem a les escenes següents:
ESCENA VI
ORIOLA y QUICA. Van travem joyes de la calaxera, que s'anirà posant l'Oriola.
| quica
|
Pobretes arrecades! Quan ens les miràvem qu'eres petita, qui'ns havia de dir que avuy... Ploriquejant y de cop rient. Y tan goig que fas ab elles!
|
| oriola
|
No m'ho digueu may més axò.
|
| quica
|
Jo ara't voldria lletja y negra com una pega, que no't volgués aquest home. Mes, com qu'ell hi và per la masia... No hi anava pels diners l'altre, jo t'ho asseguro!
|
| oriola
|
Com qu'ell me deya sempre que m'hauría volgut pobra, ben pobra. Quica:'l Jaume sí que m'estimava.
|
| quica
|
Y tal, dòna! Si jo no l'havía vista may una voluntat com aquella.
|
| oriola
|
Y'l qu'estima tant de bò de bò, oy que no pot ser dolent de dintre?
|
| quica
|
Axò ni's diu, dòna. Vès si hagués sigut dolent, si
|
