| quica
|
Veuràs: t'ho he dit per riure axò. Y ara compònteles. Volentsen anar.
|
| jaume
|
Privantla d'anarsen. Si jo no ho crech; si jo...
|
| quica
|
Que tornen aquells! Y jo me'n vaig dintre. En Jaume's queda pensatiu. Apart. Si sembla que soch jo matexa l'enamorada del Jaume! Se'n và pel primer terme de la dreta.
|
| manela
|
Ve rient, ab el cistell ple de pomes. Quín revés, oy? Per que guaytaves!
|
| dimas
|
Id., ab un cove de cols. Me'n clavaràs un altre demà, de revés? Sí, Manela!
|
| manela
|
Si que te'l clavaré!
|
| manela
|
Nó. Surten per la dreta, segon terme, rient sempre.
|
Les escenes V y VI, que copiem a continuació, donen completa idea de la marxa de l'obra y de la evolució que's produeix en l'esperit dels personatges.
ESCENA V
| jaume
|
Malehit sia'l dia y l'hora en que ho vaig prometre a la Oriola! Ara ja aquest poble bulliria tot, y'ls pobles dels voltants; y quan donessin el crit a Barcelona, aqui'l donarien també y ja seríem iguals tots els homes! Y aleshores aniría a la Oriola y li diría: ara ja puch esser el teu marit per tota la vida. Sinó qu'ella'm va fer prometre que no les predicaria més aquestes coses; y ella fa de mi'l que vol: sembla mentida! Anant d'un lloch al altre. Pausa llarga. Y es que mira d'una manera... que un home per ferla contenta, què no faria?... Pausa, transformant la cara d'anguniosa en plascenta. Si jo estés ben segur de qu'ella m'estima!... y ella renyís ab el Vicentó per sempre!... me'n aniría lluny d'aqui, no sé hont, lluny, hont pogués fer una fortuna depressa. Y en tornant li diría a la Oriola: mirat, ja soch rich
|
