Aquesta pàgina ha estat revisada.
51
la festa del blat
quica | Jo... que quan més te miro, més te torno a dir: pobre Jaume! Acariciantli'ls cabells. |
jaume | Mirèu, Quica: fa onze mesos que soch a la masía; y onze mesos que cada vetlla'm dich: ja t'hi has estat prou; demà te'n despedexes, y a fòra. |
quica | Ah, si jo fos mestressa; ja no ho diries més, t'ho asseguro! |
jaume | Ab molt interés. Y per què ho dieu axò, Quica? |
quica | Ho dich... perque jo't porto la voluntat d'una mare, Jaume. Y sabs per què? Ho sabs? Donchs, perquè tu t'estimes tant a la Oriola, que li donaríes la vida. |
jaume | Ab entusiasme. Oh, sí, sí; tota. Y estich rabiós perque no puch amagarho; y al Vicentó li tinch tanta malicia que me'n haig d'anar d'aqui perque'l mataría! |
quica | Alsantse resolta. Jaume: 'm vols creure? |
jaume | De què? |
quica | Pensativa, després cambiant. Cà! Si no ho voldràn may axò! Y després, que ja ve'l compromís dels pares d'ells. |
jaume | Ab molt interès y afectuós. Què hi hà? Què? Diguèumho desseguida! Com si jo fos lo vostre fill, diguèumho. |
quica | Donchs, una de dues, veuràs: ò que te'n vagis d'aquí y no atormentis més a la Oriola, ò que li diguis que la estimes, y tornèmnos bojos tots, y acabèmho. |
jaume | Que jo ho digui a la Oriola? |
quica | Sí, sí: y qu'es tonto aquest home! Que no veus, xup, qu'ella t'estima? |
jaume | La Oriola a mí? |
quica | Burlantsen. Y que'm vens ab cansons, si tu ja t'ho pensaves! |
jaume | Ab molt interès. Que us ho ha dit ella? |
quica | Y nó! |
jaume | Donchs, còm ho sabeu? |
quica | Empenedida d'haverho dit. Vès a mi qui m'hi fa ficar! |
jaume | Contéumho tot, tot! |