Aquesta pàgina ha estat revisada.
50
a. guimerà
| manela | Y vés! Qu'es mal carat! Anàntsen avergonyida per la porta del hort, qu'es a la banda esquerra. |
| dimas | Vergonya, que no la volen! Vergonya! |
| manela | Donantli un cop de cistell. No vinguis! |
| dimas | Oh, les cols! Surten disputant. |
| jaume | Quica, una pregunta: que us ha dit rès de mí la Oriola? |
| quica | Quan? |
| jaume | Avuy!... Ara!... Diguèumho, Quica! Diguèumho! |
| quica | Uy!... Jesús, quín neguit! No m'ha dit rès: ja ho sabs ara. Y fúig, que m'embulles el fil, xicot. |
| jaume | Com qu'heu dit quan he arribat que vos ja sabíeu de quí jo estava... m'enteneu? |
| quica | Y es clar que ho sé, beneytó. Y no tinch de saberho? |
| jaume | Tant com enamorat de la Oriola, nó; perque... perque no'n puch estar, qu'ella no es del meu bras. |
| quica | Es clar que no ho es. |
| jaume | Cremantse. Y per què no pot serho per mí, la Oriola? Veyàm, per què? Perque ella es rica y jo soch pobre? Y què vol dir axò de richs y pobres per estimarse?... Ah, si jo hagués conseguit tornarla pobra, sí que ho hauría sigut, sí, la meva dòna! Y a ser pobra, Quica, s'hi arriba de moltes maneres: esgavellantho tot, fent qu'altres s'ho emportin, cremantho! |
| quica | Mitx espantada. Còm es que dius aquestes coses! Y ara! |
| jaume | Rès, Quica, rès. Que... he vingut del plà de baix, y m'ha pres el sol al cap; rès, rès. Ella es qui es, y jo no soch ningú... Si jo ab la Oriola ni tan sols hi penso! Riu nirviosament. |
| quica | Ah, es que per axò. Apart. Pobre Jaume! |
| jaume | Eh, que trobeu que no hi dech pensar? Veritat que nó? Mes, un'altra pregunta; una no més. Diguéu si la Oriola se l'estima al Vicentó. |
| quica | Pobre Jaume! Veuràs: ella, quan jo vuy esbrinarho, fuig com un passarell y no'm contesta. |
| jaume | Y a vos què us sembla? Què hi dieu, Quica? |
