ACTE SEGON
L'era de la masia. A la dreta, la fatxada posterior del casal, sense cap porta, veyentse sols la finestra ab la garba negrosa y mitx cayguda per esser pròxima la nova cullita del blat. A la esquerra, paret y entrada d'un hort. Al fons, derrera de l'era, un camí que và de banda a banda de l'escena; després, camps de blat que totjust comensen a rossejar, y més lluny montanyes y altres masies escampades. Es al cayent de la tarde.
En aquest acte s'accentua'l mutual sentiment de simpatía entre Oriola y Jaume, ab dolor d'en Vicentó, que segueix mostrantse l'home insignificant del acte anterior.
ESCENA IV
QUICA, MANELA, DIMAS y JAUME que ve del últim terme de la esquerra.
| quica
|
Batua l'home! Què sabs, què?
|
| jaume
|
Dissimulant. Tantes coses sé! Que... sou més bona qu'una bresca; que'l Dimas es un galan minyó; que la Manela es... una bona xicota.
|
| manela
|
Molt contenta. Eh que sí, Jaume?
|
| quica
|
Apart. Còm dissimula l'infelís!
|
| dimas
|
Y jo no te'n sento grat ni gracies de que'm diguis galan minyò, ni rés; que ja ho sé que'm vols pendre la xicota. En Jaume s'ha quedat pensatiu.
|
| manela
|
Y si no'n tens cap de xicota tu! Què xerres, què xerres!
|
| manela
|
Ja t'he dit que a mi'm vol un altre. No es veritat, Jaume?
|
| jaume
|
Apartantla desdenyós. No m'amohinis!
|
