Aquesta pàgina ha estat revisada.
46
a. guimerà
| oriola | Perque calli. Quica! |
| quica | Me vols creure? Entórnaten a ballar, y que se'n vagi. |
| oriola | Ay sí, sí; me n'hi vaig. |
| jaume | Cridantla. Oriola, nó! Oriola! Axugantse una llàgrima. |
| oriola | Adonantsen. Quica: dexèume sola ab aquest home. |
| quica | Ah! Sola ab ell si que no t'hi vuy! |
| oriola | Severa. Anèusen desseguida! |
| quica | Plorant. Ja m'ho pensava, ja, qu'un dia ò altre'm faría la senyora! Anantsen a la cuyna. |
| oriola | A Jaume, acostantli la escudella. Té; té. Y prèntho. Ell va a replicar. Y no'm diguis una paraula, sents?, ni una que no t'ho prenguis. |
| jaume | Es que, Oriola... |
| oriola | Axò de primer; axò. Ell vacila. O me'n vaig desseguida! Que me'n vaig! |
| jaume | Dóna. Beu. |
| oriola | Tot, tot. Axis! Àngela! Y ara dígam tot lo que vulguis, que ja estich contenta. |
| jaume | Sí: y que t'ho diré depressa, perquè allà toquen. |
| oriola | Que toquin. Té, m'hi assech. |
| jaume | Donchs, he vingut perque aquesta matinada, quan t'has compadit de mí a la font, no he pogut dirte quant t'ho agrahía. Y, míra, t'ho agrahexo, no per que'm tornessis la vida, sinó perque, al veure que'm sosteníes, m'he sentit ditxós, jo que no sabía encara còm se'n era de ditxós! Y... y... déxamho dir tot, y no t'agraviis; jo'm pensava que venía aquí perque prenguessis els diners que m'has donat a la font, y ara ho conech qu'he vingut per tornarte a veure, y saber ben be qui eres. La Oriola queda miràntsel estranyada. Pausa. |
| oriola | Y... per qué no'ls vols els diners, si jo te'ls dono de grat? Veyàm! |
| jaume | Perquè... anàntmen hont ara me'n vaig, ja soch rich. |
| oriola | Sí, rich com el grill. Veyàm, qué dus a sobre? |
| jaume | Ets ben bona tu, Oriola! |
| oriola | Veyàm; veyàm la butxaca? |
| jaume | Tant bona, que no hi hà ningú al món que ho siga |
