La Antonieta, que ja havía dit lo que ella tenía per més difícil, respongué ab tó resolt:
— ¡Ay! ¡ay! ¿Y per qué no ho havía de volguer, essent una bona persona? Miri: jo á n'en Pep me l'estimo molt; perque sé lo que val, y perque á més de germá, puch ben dir que m'ha fet de pare; ja que jo sé d'altres amos velers que tenen germanas y las fan treballar ab las urdidoras; y'l Noy á mi, no m'ho ha deixat fer may; y si jo pujo á dalt y faig alguna cosa es per la meva plana voluntat; y ni en vestir, ni en menjar, no m'ha faltat may res; peró, tot aixó, com vosté ho ha dit molt be no fa gayre estona, ha estat fins ara; ¡peró Deu sap lo que será'l día que's casi!... Ni la tía, ni la Florentina, son capassas de ferme cap mal; peró ja n'he vistas massa de solteras ab cunyadas, pera pensar lo que se'm espera á mi... No ho sé, lo que en Pep pot pensar ó dir del meu determini, si may ve al cas, peró suposo que á tots los agradará prou de quedarse més amples; y en quant á mi ¿qué vol que li digui?... jo crech que en aquest mon hi havém vingut per alguna cosa més que pera menjar y beure, com ho faig a casa, y com ab més ó menys interessos, ho hauría pogut fer al costat del senyor Ramón... En fi, vosté que es una persona tan bona y de tants coneixements — recalcá la noya, desitjosa de captarse la voluntat de la senyora Angeleta, únich horitzó que entreveya pera fer arribar lo seu pensament á port — ja ho sap prou que'l cor no's
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/96
Aquesta pàgina ha estat validada.
