Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/95

Roma, quantas n'hi anirían d'aquéstas que s'han casat ab semblantas il-lusions!
 — Pues jo, si m'hi casava, — insistí valerosament la noya — con tal que fos un home de be y treballador, me sembla que per pobre, no m'en arrepentiría may... perque fet lo pensament, fet. Miri, no tothom ha nascut pera ésser rich... Sols se sápiga que es un jove bo... Y jo sempre he sentit á dir, que'l que's porta be ab los pares... ¿sab?... Que'l que es bon fill, es bon marit...
 Y com la senyora Angeleta, l'escoltés un xich extranyada, y sense cap ayre d'haverla entesa, la noya Corominas, ab un gros batagament de cor y un tremolor encara més pronunciat en la veu, se resolgué á acabar lo seu pensament, dihent:
 — Sí... veu... aquell jove que vostés parlavan lo día del seu Sant... que quan era petit, ell y la seva mare'ls vingueren recomenats del rector de Vilassar..... que's diu... Pere... Pere Joan!...
 — Reyna Santíssima! ¿Y tu, t'hi casarías?... Tan ben acostumadeta que estás vivint en casa propia... ab la teva minyona que't serveix, com jo mateixa..... sense tenir de basquejar per res del mon... ¿Qué't creus que es gayre cosa, cinch ó sis duros setmanals pera pagar casa y vestir y menjar com ho fas tu? ¿Y si esteu malalts? ¿Y si venen altres cosas?.... Y tu't pensas que'l teu germá voldría semblant casament?