Setembre se li va prometre un tal Dominguito, que ella'l tenía molt coll avall, y sembla que per casarse á pesar d'ésser tan guapa, no n'hi surt cap que fasshi pera entrar á la casa, ara tot es fer salamerías á n'en Pep, que, malgrat de no haverho dit may, jo sempre ho he conegut que li agradava... Y ¿veritat que sembla estrany, ab lo geni tan diferent que tenen?... Perque'l Noy, bon xicot á carta cabal, pero aixut com no n'hi haji un altre.
— ¡Pst! Aixó sí que no hi vol dir res... Jo crech que als nostres homes aquesta aspror los hi dona l'agre del terreno. Mira, 'l meu Quel, mentres durá'l festeig va anar tal qual; mes un colp casats, me penso que si no hagués estat per mí, hauría passat un mes sense obrir la boca. Peró com jo enrahonava de tot lo que eixía al cás, una vegada ó altra m'havía de respondre. Y sempre varem viure com Joseph y María; perque'l temps ensenya més que cap mestre, y vaig veure que moltas vegadas los que més refilan no son pas los que mellor se portan. Y tornant al casori: ¿vols dir que va de serio? ¿Y ell mateix t'en ha parlat?
— Parlat... parlat... Es lo que ara deyam, que en Pep no es gens comunicatiu... Lo que hi ha es que sembla que li roda pel cap lo pensament de casarse, y no deu sapiguer per quin cantó empéndrelas... y d'aixó te un mal humor, que no hi ha qui pugui viure al seu costat..... Afiguris que com jo ja fa temps que no tinch gayre gana, avuy se n'ha adonat... y
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/91
Aquesta pàgina ha estat validada.
