Ab aquest estat d'esperit, pot compendres l'efecte que aquell any l'hi havía de produhir la festa de Tots Sants, plena de las recordansas dels difunts. Lo dinar en una taula gran ab sols dos plats, que feya notar més los buyts dels que hi faltavan, s'escorregué trist y silenciós, fins que per primera vegada en Corominas s'adoná de que la seva germana no tenía gana; y com, per ésser aquesta una dolencia que ell no havía experimentat may, li semblés que estava en la má de la noya esmenarla á gust seu, la insistencia pera que menjés se torná regany, una paraula en portá un altra, y'l fí de la discussió, fou un esclat de llágrimas que de molt temps arreceradas al cor, aprofitaren ab més ó menys oportunitat l'esplay de brollar pels ulls de la entristida noya. En Corominas que, á pessar de son carácter sech, tampoch tenía mal fondo, se sentí impresionat d'aquells plors; més sa natural aspresa y'l convenciment de haver obrat ab bon fí feren que, en lloch d'ablanirse, l'enuig se tornés irritació y, rebotent lo plat pel demunt de las estoballas, s'aixecá de taula exclamant:
—¡Si que no m'en faltava d'altre, que veure que en lloch de donarme las gracias, me regalis un dinar de festas ab aquest acompanyament! ¡Qualsevulga que't senti,'s pensará que jo soch un Nerón! ¿Y qué't falta á tu?... Es lo que't dich sempre: dels pochs maldecaps que tens te queixas!... Peró de dinars com lo de avuy no m'en donarás gayres; perque ja es
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/88
Aquesta pàgina ha estat validada.
