punt lo desitj se convertí en realitat y el jove veler passá pel devall del seu balcó, la noya que en aquell precís moment s'escaygué á trencar entre sas dents un llarch aguller de fil, deixá caure'l rodet, que, passant per entre'ls ferros de la barana topá á la espatlla d'en Pere Joan, lo qui sobtat pel colp, alsá'l cap ab lo natural desitj de sapiguer d'ahont provenía l'objecte que acabava de rebotre demunt seu, trobantse ab la cara, més roja que una rosella, de la noya Corominas, que, malgrat lo molt premeditada que de tot aquell dematí tenía la feta que acabava de portar á cap, sols tingué esma pera mormolar, tot abocantse á la barana del balcó:
— ¡Ay! dispensi...No se com m'ha caygut... Vegi...
Y com lo fadrí veler després de cullir lo rodet de terra, li mostrés en sa ma com volent dir: «Y ara, ¿qué vol qu'en fassa jo d'aixó?». La noya, que sens dupte no tingué intent de portar sa picardía mes endevant que la de fer al rodet pretext pera mostrar sa casa al jove, restá com atontada, mentres que'l fuster del devant y la mestressa de la botiga de plats y olles y la planxadora de mes avall, mancats de major novetat, sortían á la porta mirant com á una cosa extranya al minyó del rodet. La Antonieta que junt á s'admirada fesomía, hi veya la dels seus encuriosits vehins, digué, tota sofocada signantli la botiga del fuster:
— Fassim lo favor d'entregarlo al Sr. Eudalt,
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/86
Aquesta pàgina ha estat validada.
