COM ja s'haurá pogut observar per lo narrat, la filla de casa en Corominas era una noya de lo mes modestet d'aquest món. Educada de franch per las monjas de la Ensenyansa, quan aquéstas tenían encara'l seu convent en lo centre de la ciutat antiga, dels poquíssims llibres que's cursavan en aquella época en los col·legis de noyas, en lo cervell de la Antonieta, sols hi havían quedat impresos ab complerta claretat, los preceptes de la Doctrina cristiana y las bonas máximas de la Urbanidad y de El libro de las niñas; restanthi en una grossa confusió los noms de Abraham, David y Moisés, barrejats ab los de Viriato, Pelayo, Alfonsos y Ramiros, sens que positivament de la historia sagrada y de la profana ne sapigués altre cosa, sinó que Nostre Senyor havía creat als nostres primers pares, los quins s'anomenavan Adam y Eva; y que á Espanya, després dels Fenicis, Cartaginesos y Romans
