Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/78

y, posant á la taula la safata ab las tassas y la sucrera, digué, un bon xich picada de las alabansas del capellá:
— Ja veurás: allí, com que cada día en fan, hi tenen la ma més trencada que nosaltres, que'n prenem de cent en cent una vegada..... Y per aixó ¡encara ho voldría veure si es mellor que'l meu!... Si no que en essent de fora casa, tot es bó... Es lo que deya en Quel: lo pa de la vehina es medecina... y per més que un hom fassi... Ves, noya ¡olora! y digas ¿qué te'n sembla de l'aroma d'aquest café? — afegí la germana de Mossen Vicens, posant la escudella dessota'l nas de la convidada, que ab lo pensament á molt distint lloch, repetí com d'esma:
— Riquíssim... Riquíssim...
La senyora Angeleta, satisfeta de l'alabansa abocá ella mateixa'l café, posá á la taula la ampolleta del rom, y, assentanse altre volta, al costat del seu germá, digué, retornant á sa anterior conversa:
— Vaja,'m senbla que no farías cap pecat de contar lo que ha sigut aquest miracle de'n Pere Joan...
— Ab sapiguer que'l miracle s'ha fet, ja n'hi ha prou per avuy — respongué Mossen Vicens ab ayre de no voler allargar la conversa per aquell cantó — lo que ara nos ha de dir l'Antonieta es de que'l coneix al fill de la María Angela?
La noya Corominas torná á enrogirse ab