Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/70

Aquesta pàgina ha estat validada.

xanfayna; perque n'he sentit l'olor aixís que m'han obert la porta....
 — ¡Pollastres!... ¡Pollastres!... — rondiná la senyora Angeleta. — ¡Un! ¡y ben petit! No més perque no diguessis que no's coneixía'l Sant... Si solament, aquésta, m'ho hagués enviat á dir, á mitg dematí, jo hauría fet anar á la pescatería...
 — ¡Ay, válgam Deu! jo no m'he pensat pas donarlos tanta guerra! — saltá un bon xich escorreguda la Antonieta. — Per mí sí que no s'hi han pas d'amohinar d'aquesta manera!... Y á més á més, tan al punt que vosté ho fa sempre tot. Estich cansada de dirho á la Marieta de casa, que á ningú li surten los guisats tan ben fets com á vosté. Vegi aquesta pilota — afegí la noya desitjosa d'esvahir ab sas alabansas lo malhumor de la germana del capellá — ja no pot esser més bona! ¡se talla com si fos llangonissa!
 — ¡Ay, sí, filla, sí; á mí tot m'agrada al seu punt! — confirmá la senyora Angeleta un bon xich més assossegada per aquells elogis. — No las puch sufrir las barruerías en lo guisar! Perque ab gust y paciencia, ab los mateixos diners se menja molt mellor. Aquestas senyoras que no s'hi fican may á la cuyna ¡qué'n deuhen menjar de xipis-xapis! perque jo,'l día que no hi entro, Mossen Vicens ja ho coneix á la primera cullerada; y'l meu Quel feya'l mateix...
 — Sí, sí; — afirmá'l sacerdot, també desit-