Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/61

cor un esglay molt mes gran que'l que feya poca estona havía rebut; puig que en lo moment d'aixecarse del grahó en que estava agenollada, s'adoná de que acabava de fer aquell religiós acte, costat per costat, del penitent que havía vist al confessionari de mossen Vicens, quí no era altre que'l jove anomenat Pere-Joan. «Sí; sí; era ell en carn y ossos; ell, ab son trajo modest y senzill, ell, rebent ab tot fervor lo sagrament de la Eucaristía, y per lo tant, no era engany del seu desitg, ni satánica visió encarnada per l'Esperit del mal, en la febre del seu pensament...»
Semblant encontre en aquell lloch y circunstancias, sigué per ella com lo llampèch que per breu instant il-lumina la negror del cel en nit de tempestat. Mitja hora escassa, havía transcorregut desde la primera vista á la segona; mes, en aquesta, la noya ni's senyá ni tancá'ls ulls: una sensació de felicitat desconeguda per ella, un entendriment molt parescut al que la voltava en sa infantesa, al sentirse baix los afalachs d'aquell amor dels pares, que no havía reemplassat ningú, inundá tot lo seu ésser; y, fixant sa mirada en la imatge de Jesús crucificat, digué tot besantli fervorosament los peus, en la creu dels seus rosaris: «¡Gracias! ¡gracias Senyor, que, portantlo al meu costat en aquest august moment, m'haveu volgut donar la llum que'm mancava, mostrantme que sou Vos, Vos mateix, qui me'l posa en lo fret y solitari camí de la meva vida!