Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/44

¿Qué vols que't digui, si encara no m'has contat res?
— Donchs has d'entendre — recalcá ab marcada satisfacció la Florentina — que n'he sapigut grans noticias...
— ¿Per quí?
— Per la senyora Leonor... aquella abonada del Olimpo del costat nostre...
— Y ahont l'has vista?...
— A casa. Com va sapiguer, no se per qui, que la mama havía estat malalta, y ella es tan amable, ahir nos va venir á visitar y me'n va fer molta brometa d'en Dominguito..... Diu que'l seu papá, es una cosa que en diuhen Gefe económich, que vol dir com una mena de Governador d'Hisenda; y diu que ell també tira pel mateix ram... y que son una familia que están en molt bona posició... ¡si fins la seva mamá es de Madrit, y fins creu que son nobles! sinó que diu que'ls hiverns van al Olimpo per no tenirse de vestir, com ho haurían de fer si anessin al Liceo ó al teatro Principal..... ¡Si ja t'ho deya jo que era molt fi aquest jove! ¡Y hi ha una diferencia del seu modo de parlar ab lo dels xicots d'aquí, que son mes bruscos!... Y, á lo que's veu — afegí la Florentina aixecant lo cap ab ayre de superior complacencia — diu que s'ha enamorat de mí...
— ¿Y aixó ho ha dit á la senyora Leonor?
— Sí, sí; ¿que no te'n alegras?
— Veurás, fins ara... No hi veig un gran