Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/37

transcorreguts desde la época de sas perduas de familia, aquéstas li donavan dret á viure en perpetuo malhumor, y á no conceptuar cap pena de la magnitut de las sevas; seca de géni, reganyosa de mena, y depositadas en sa única filla totas las tendresas que li restavan, se pot compendre fácilment lo migradas que debían ésser las escurriallas que reservava pera la seva neboda, la qui en sa dominical visita, pareixía que més la feya pera anar á sentir queixas, que pera explayarhi las sevas; ab quin sistema, la senyora Madrona se estalviava de sapiguerne de novas, y de que aquéstas, li poguessen fer modificar la cómoda tranquilitat de que disfrutava.
 En quant á la seva cosina, per més que la Antonieta, pel seu carácter afectuós, y per ésser la única noya de sa reduhida familia, li tenía una germanívola estimació, la diferencia d'ambent en que abdúas s'havían criat, tampoch afavoría sa correspondencia. La seva tía, ab lo natural desitg de que si ella no sabía de res, la seva filla sapigués de tot, la havía portada al col-legi de las germanas Andrions, — lo que aleshores estava conceptuat com un dels millors de Barcelona — ahont la Florentina contragué una d'aquellas amistats que solen exercir gran influencia en la vida de determinadas personas. La inspiradora d'aquest afecte fou una atractiva noya, anomenada Sofía Fremoire, filla d'una rica senyora cubana y d'un comerciant francés; tan