Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/280

mesí y ab son hermós altar adornat ab costosos canalobres de plata.....
 Verament tot lo succehit semblava un prodigi. ¡Llástima que la seva felicitat no hagués crescut á proporció dels seus cabals!..... Aquella jubilació en la que's prescindía en absolut de consultas y esplicacións que ella creya que en justicia li pertocavan, era un clau que no lograva treures del cor. ¡Ah!, ¿ahont era aquell temps en que'l seu marit no hauría gosat á empendres una feyna de la válua de cent duros, sense que la seva dóna hi hagués donat lo seu parer?... ¿Qué hi feya, que hi representava ja en la industria y comers d'aquella casa, que ab tants afanys havía ajudat á aixecar al esplendor en que's trobava?...
 Tancada al oratori y absorta en los seus pensaments, la Antonieta no s'adoná de que las ombras del capvespre havían ja caygut demunt de la ciutat; peró, al través de salas y envans, sentí l'apagat remor de la campaneta, trucada de la manera que solía ferho en Vicentet y, plegant llibres y rosaris, aná, segons s'habitual costum, á rebrer al seu fill.
  Lo noy, venia del col-legi ab moltas cosas pera esplicar aquell vespre y ab sos animats enrahonaments, entretingué á la seva mare, fins que'l macís rellotje del menjador tocá acompassadament nou batalladas. ¡Las nou y en Grau, que era la exactitut personificada, no era á casa sens haverho avisat!... Una hora de retrás era en ell una cosa incon-