part del mitg-jorn, una mena de boyra llargaruda clapada per milers de petitíssimas llumenetas, mostrava la grandiosa extensió de la ciutat barcelonina; com més aprop, los mateixos flamets donavan fe de vida del poble de Sant Gervasi escampat devall del turonet ahont s'emplassava la torra. La negror de la terra semblava agermanarse ab la del cel, entre-mitg de quin fosch envellutat, hi relluhían las hermosas constelacións á quina sola celistía podían enfondirse'ls ulls per las tenebras.
La Florentina, malgrat lo vent fresch que sentía traspuar fins al seu cos pel dessota del xal de felpa que l'abrigava, doná continuats passeigs amunt y avall del mirador, deturantse alguna que altre volta al arribar al peu de la escalinata de marbre, atreta per algun d'aquestos misteriosos remors que marcan ab major insistencia la feréstega quietut de la nit; mes, una vegada convensuda de que'l soroll no era produhit per lo frech de las rodas d'un cotxe, ni pels passos d'un home, la Florentina tornava á caminar sens ni potser donarse compte del impuls que la movía.
A Barcelona, al raser de sa casa, li semblá que'l pesar que la tenía corpresa s'esbargiría, deixant per sa plana voluntat un marit, que en aquells instants, per extranyas evolucións del sentiment, avivat per l'amor propi, li hauría causat extraordinaria alegría lo véurel apareixer al seu costat...
Verament lo que ella'n deya la seva des-
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/270
Aquesta pàgina ha estat validada.