Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/268

á la única cosa que lograva omplir lo seu pensament: llegiría.
Y la Florentina aná á cercar á la llibrería alguna d'aquellas novelas que llegí de soltera y que, al estrenar la torra, havía fet pujar de la seva casa de Barcelona. En lo primer prestatje al costat de Los Misterios de París y El collar de la Reyna s'hi veya enquadernat ab pell fosca La Dama de las Camelias que tant l'havía entussiasmada en los anys de sa primera jovenesa y que després, ab aquell sagell de veritat, que es patrimoni dels artistas italians, havía vist representar diferentas vegadas en los escenaris barcelonins. Sí; sí; aquella era l'obra que li convenía: tornaría á deleytarse ab aquell Armando que l'havía encisada fins al punt de volguer lo mateix nom pera'l seu fill... ¡Aquell sí, que era un home enamorat! Boig d'amorós entussiasme, per una dòna cayguda, tísica, morenta...
Y aquí l'esperit de la novela, picant ab un esquitg del seu verí la imaginació de la llegidora, li feu preguntarse á sí mateixa: ¿Es que potser precisa ésser una gran pecadora, pera veures estimada d'aquest modo?...
La forsa de las ideas que sobtaren á la Florentina, per llarga estona detingueren los seus ulls en la plana comensada... després ne girá altres y altres y per fi llensá'l llibre, com abans ho havía fet ab la carta. ¿Era que, avesada á la literatura més crua, més racionalista, de las obras modernas, descubría per devall del acolo-