aixís de mica, en mica, á la tardor n'hi há una bona pila per vendre.
— ¿Per vendre?... — preguntá estranyada la minyoneta, que no acabava de treure l'entrellat del treball d'arreplegar aquellas mesquinesas, ni ab lo moblatje de la casa, ni ab los vestits de seda que duya la senyora, ni ab los trossos de gallina que aquell mateix dematí havía vist enviar á dos ó tres pisets de malalts pobres del barri.
— ¡Per vendre! ¡per vendre! — repetí l'acapdalada fabricanta, tot vigilant que la noya no descuydés d'inspeccionar tots los recóns de la quadra. — Mira l'any passat de tota aquesta brossa, ne vaig treure prou pera pagar tres vidres que's van trencar y l'emblanquinat de las parets. ¿Te sembla poch? ¿oy?... ¡Ay, filla, no's pot malbaratar rés en aquest mon, que de xavo en xavo es com se fan las pessetas!...
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/244
Aquesta pàgina ha estat validada.
