Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/221

sa n'hi enviaren una, tan imposada del seu cárrech, que no'ls deixava del matí al vespre, lo descans moral y material que aixó li proporcioná, li oferí major espay de temps pera retornar ab més delit á sas antigas aficións que, com era de preveure, fomentaren y engrandiren l'instrucció d'aquella pubilla Batlle, que ja estaba molt lluny de donar lo nom d'historias á las novelas que llegía, peró que arribada á la plenitut de la vida, tant vivament s'identificá ab aquella mena d'apassionament intelectual, que'l seu esperit seguí sens esfors la mateixa evolució que la literatura imperant; puig lo traspás que ja en aquella época s'havía iniciat de la novela romántica á la calificada de naturalista, que li feren conéixer las obras de Balzac, Flaubert, Zola y altres autors de la mateixa escola, si be tingueren lo privilegi de transformar la bonhomie de son novelisme de soltera, en las tristesas, aclaparaments y malaltissos pessimismes que informan la moderna literatura, no esmenaren en rés la somniadora idealitat del seu judici; ja que de unas novelas á altres, malgrat sas més ó menys cultivadas bellesas en la forma, positivament en lo fondo, no hi existeix altra diferencia que la del enaltiment de la criatura-héroe á la glorificació de la criatura-passional.
 En lo primer cas, tot es fill de la forsa del sentiment; en lo segon, gracias á un escorcollador análissis d'horrorosas aberracións morals, tot queda llegitimat per los monstruo-