LA filla de la senyora Madrona, follament aficionada á llegir en sa primera jovenesa, las novelas de Fernández y González, Jorge Sand, Dumas, Sué, Víctor Hugo, y demés autors de moda en aquella época, havía omplert sa pensa de noya, d'aventuras extraordinarias, d'unas virtuts ó vicis escepcionals, y sobretot de enamorats promptes als més grans heroismes pera conseguir l'amor de las sevas damas. Y aixó, que entre setmana ho llegía en los llibres, los diumenges ho veya representat en lo teatret del Olimpo, al que era constant abonada; y, encara que cap d'aquellas imaginarias creacións se li apareixía encarnada en las personas que la rodejavan, ab la més ingénua bona fe ella creya que aquéstas eran las escepcións, y que en la immensa generalitat del món que ella no coneixía, ni tractava, era ahont residían los éssers que obravan ab aquella exageració de sentiments;
