massa. Ja va per dúas vegadas que en lloch dels llibres d'estudi, li he trobat en las mans las novelas que tu llegeixes; y si't sembla que aixó está bé per una nena de dotze anys...
— Ni be, ni malament, — replicá ab acritut la Florentina. — Sembla que sías una persona d'un altre sigle... Tot lo que's diu del llegir novelas es ganas d'enrahonar... De ben criatura en vaig comensar á llegir jo ¡y ves lo mal que m'han fet!...
— Potser més gros del que tu't pensas — objectá ab ayre concentrat en Corominas — y de tots modos, com á mi aixó per la meva filla no m'agrada, t'estimaré que vigilis pera que no torni á succehir.
La Florentina s'esgroguehí un bon xich més de lo que habitualment ho estava, y no respongué: lo marit tampoch insistí, y sens haver tornat á nuar la conversa, abdós arrivaren á sa casa, en la que, al entrar á la porta del pis, la senyora preguntá al criat que l'havía oberta:
— ¿Y'ls nens? ¿Están be? ¿Ahont son?
— Los senyorets no tenan novetat. Mentres hi ha tocat lo sol, han jugat al jardí y després á la galería de cristalls. Ara dinan ab la demoiselle.
La muller d'en Corominas, ja satisfeta sa maternal ansietat, s'encaminá al seu quarto vestidor, ahont ajudada de la cambrera, se despullá del trajo de passeig pera posarse una
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/205
Aquesta pàgina ha estat validada.
