Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/197

ren al carrer més Baix, se toparen ab la gent que, ja acabat l'ofici, sortían ab prou treballs per los esquifits portalets de la capella, tot passant per entre las donas que'ls escometían per vendre los tradicionals ramells de farigola.
 — Aquí ja no hem pogut veure ni la encesa! — rondiná ab recansa en Corominas. — Y ara ¿cap ahont vols anar? — afegí, dirigintse á la seva muller.
 La Florentina consultá son petit rellotge d'esmalts, que marcava dos quarts de dotze y digué:
 — ¿A mi m'ho preguntas?... Aixó tu, qu'ets lo que avuy porta la direcció... Peró, si es que vols anar al carrer de Fernando, encara es aviat... potser que'ns arrivessim á la Catedral.
 — ¿A la Catedral?... ¿Per veure á la gent que'n surt?... — saltá ab irónich mitx riure'l marit.
 — ¡Oh!, jo ho deya pera fer temps... peró si no ho vols, valdrá més que doném la volta per la plasa de Junqueras y carrer de Fontanella, y aixís hi arrivarém á l'hora justa.
 En Corominas feu un gesto d'assentiment, y, agafantse altra volta del bras, emprengueren lo camí projectat.
 Al sortir abdós á la Riera de Sant Joan, comensavan á veures retornar á sas casas familias y matrimonis modestament habillats ab trajos que duyan visiblement marcat lo sagell de modas ja en desús; levitas y vestits y bar-