Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/196

que'ls anys tampoch li havían passat en vá.
 Caminant de brasset, com es de rigorós precepte en aytal diada, lo nostre matrimoni s'encaminá á la iglesia de Sant Pere que, plena per l'atapahida gernació que oía l'ofici, sols quedava algún que altre lloch buyt en l'espay immediat á la porta; mes, com per aquesta hi entravan y sortían constantment los que hi anavan á fer las Estacións, la Florentina, tot recullint la qúa del vestit y'ls panys del mantón de blonda, que'l frech de la gent descomponía, digué, als pochs moments d'haverhi entrat:
 — Vamos, ara ja l'has vist lo Monument!... Anémsen, perque avuy, ab aquestas empentas, no s'hi pot estar á las iglesias. Me deixarán lo vestit perdut y la mantellina á trossos...
 En Corominas, fent ab lo cap un moviment de contrarietat, guaytá una vegada més aquella baixa nau, en quin fons s'hi destacava'l barroch altar en lo que tantas missas hi havía ajudat en sa infantesa, y, acompanyat de sa esposa, sortí altra volta á la plassa pera dirigirse á la iglesia de Sant Francisco, en la que, ab igual concurrencia, se feya encara més dificil l'entrada, per trobarse la religiosa cerimonia en l'acte de la processó. Allí ja ni tan sols probaren de pendrehi lloch; y, desde la porta, després de donar una mirada al altar major, tornaren á sortir pera atravessar pel carrer de Montjuich y anar cap á la capelleta de la Mare de Deu de l'Ajuda. Mes, tan bon punt sigue-