Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/180

Aquesta pàgina ha estat validada.

dará, perque es molt bonich!.... Fa més de cinch setmanas que, passant pel Call, vaig veure en un aparador un vestuari de batejar que no me'l hi pogut treure més del enteniment... ¡Quina monada! La capa es brodada ab trenzillas; lo vestidet, tot lo devant ab farbalans de mossolina; y la gorreta... ¡Ay! la gorreta, si que es una preciositat! Tan plena de ruixas y cintetas que tan prompte hi hagi á dintre lo caparronet del nen... ó'l de la nena, alló será cosa de menjársel á petons. ¿Veritat que sembla estrany que's puguin estimar tant als fills abans de véurels?... Ja saps que per mí may m'ha fet il·lusió los luxos ni las vanitats, peró pel nostre menut, sí que la tinch ¡y ben grossa! ¡Ey! en tot lo que'ns pertoca; perque lo que no pot ésser per mí, ni tant sols m'ho miro!... Peró aquest joch, ja t'ho he dit, desde que'l vaig veure y'm digueren lo preu, no he pogut pensar en altre cosa. Y tant es així, que ja saps tu que jo quant surto de casa, no sé passar pel devant de la capella de l'Ajuda que no hi entri, encara que sols sía á resar una salve á la Mare de Deu pera demanarli que'ns dongui salut y feyna; donchs l'altre día, tan capficada estava pensant en si'ls diners nos hi abastarían, que no vaig poguer menos que dirli: ¡Verge Santíssima, salut y feyna... y que li poguém comprar aquell vestidet al nen!...
 — Peró, ¿no dius que no val gayre? — aventurá ab certa timidesa en Pere Joan.
 — ¡Oh, no val gayre!... De las tres pessas,