del amo d'en Grau, y á quatre cuberts de plata dels testimonis; pera quin cárrech, havían sigut designats, un amich d'en Pere Joan, fill de Vilassar y amo d'una acreditada fonda á Badalona, y per la part de la nuvia'l senyor Eudalt, lo fuster del carrer Mitjá.
Las acaballas d'aquell casament s'havían fet resoltas, peró sense animació; ja que, la Antonieta, per mes que'l amor que portava al jove veler superés en son cor á tot altre sentiment, son carácter reflexiu no li amagava la gravetat de realisar un matrimoni en oberta oposició ab la seva familia; oposició que ja anava donant los seus fruyts, puig que cap de las alegrías que solen acompanyar á las noyas en época consemblant havían sigut disfrutadas per ella. Rodejada de malas caras, sentint, tan prompte la ocasió s'ho aportava, exemples y profecías de desgracias succehidas á fadrinas casadas en las sevas circunstancias, havía anat transcorrent lo temps del prometatje, sens que ningú dels seus, s'hagués interessat per cap dels preliminars naturals en aquestos cassos; y aquella gelor de casa pareixía que se li hagués encomenat á n'ella mateixa, fent que arrivés á las vigilias del casament ab una mena de goig, que en lloch d'alegrarla semblava que li encongía las alas del cor.
En quant á en Pere Joan, encara que ab lo pensament á Vilassar moltas més vegadas de lo que ell mateix hauría desitjat, s'esforsava en mostrar una satisfacció que, enfondint molt
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/140
Aquesta pàgina ha estat validada.
