Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/134

Aquesta pàgina ha estat validada.

havía gosat may á contradirlo en res, y ara, no sols per primera volta s'oposava obertament á la seva voluntat, sinó que, ab motiu de sa mateixa rebelió, tenía l'atreviment de reclamarli'l seu dot. ¡Y en quíns moments! En los precisos en que, havent esmersat fondos pera comprar la casa del costat, se trobava escás de diner pera afrontar los inevitables gastos de las joyas y dels mobles del quarto que havía de fer á compte seu; per quin motiu no li queya gens malament lo trobar una manera més ó menys decorosa d'escusarse d'afegir als dispendis que's veya obligat á realisar, las duas mil lliuras del dot. ¡No las hi donaría pas! Per la lley no las hi debía; per la conciencia... Si, com ho creya, al pretendent de la seva gemana los diners li havían fet denteta, aixó podía ésser un bon medi pera que's desbaratés aquell matrimoni que la familia conceptuava com un desacert; per lo que, de tots modos, lo més convenient pera ell, era sostenirse en lo terreno d'oposició en que s'havía colocat.
 La negativa d'en Corominas, relativa al seu dot, espahordí á la Antonieta que, en mitg del seu enamorament, conserbava'l cap prou clar pera compendre qu'en Pere Joan no l'estimava pas ab l'apassionament que ella sentía per ell. Estava segura de que s'hi casava per sas qualitats morals, y en aquell instant tremolá de pena al pensar de que al costat d'aquèstas, podían haber acabat de ferhi'l pes las duas mil lliuras del seu dot.