tant despreciable. Una noya bona, ben ensenyada y que tenía alguna coseta... ¡Y dir que no la volía, perque era massa petita!... Ja es veritat que era una rahó com qualsevol altre; peró Mossen Vicens semblá que s'hi enfadava, quan ell li havía dit... ¿Y si fos possible trovar una escusa de més pes?... ¿Y si després de haverhi enrahonat, digués, que la seva conversa no li agradava?... Aixó ja pareixía que'l posava en millor lloch!...
Y'l jove veler, content d'ensopegar un medi de mostrarse més desitjós de compláurel, li digué que abans de tornarli una resposta definitiva li agradaría tenir ocasió de parlar ab la noya.
Mossen Vicens alabá'l seu bon sentit en aquest concepte, y li feu sapiguer que tots los diumenges de quatre á cinch de la tarde, la Antonieta tenía per costum anar á sa casa, ahont ell podría conversarhi la festa que ho tingués per convenient.
A las pocas noyas ab que fins allavores havía enrahonat en Pere Joan, aixís del seu poble com de Barcelona,'ls faltava molt pera que s'assemblessin en sa conversació á la Antonieta, que á la fi havía rebut una bona criansa, que era seria, reflexiva y ab sentiments finament delicats. Aixó fou causa de que, sens donarsen compte, lo jove veler, després del encarcarament natural als preliminars d'una primera entrevista, escoltés ab agrado á la noya Corominas; la que, ab sa acostumada dolcesa, li
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/116
Aquesta pàgina ha estat validada.
