Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/115

Aquesta pàgina ha estat validada.

que, segons los seus amichs d'allá dalt, tan bona parella feyan quan, per la festa Major, ballavan junts á l'envelat; y un estrany somriure, amarch y trist al mateix temps, contragué adoloridament sa expressiva fesomía.....
 ¿Per quína rahó, al despertarse al següent matí, la primera idea que's presentá á la pensa del fill de la Mariángela sigué, junt ab la conversa tinguda ab Mossen Vicens, la silueta de la noya Corominas? ¿Per qué desde lluny, mirá sa casa al passar pel carrer Mitjá? ¿Per qué dos ó tres días després, vejentla penjar al balcó la gavia de la cadernera, s'adoná de que tenía'l cabell negre y'ls ulls bonichs; y, mirant caminar al devant seu un minyó de baixa estatura, pensá que al costat d'aquell jove, la Antonieta no hi faría pas tant mal paper?... Si no sabíam, que no es possible que's mogui una sola fulla del arbre sense la voluntat de Deu ¿còm nos explicaríam la prodigiosa gestació de las ideas ni las extranyas evolucions dels nostres sentiments?...
 Passats vuyt días, en Pere Joan pensá que estava en l'obligació de tornar al sacerdot la resposta dels seus determinis, que, en veritat sia dit, no n'havía fet cap; y, tot donant voltas al assumpto, li semblá que, sols fos per agrahiment de haverse interessat per ell, que, sol y vern en lo món, no rebía semblants solicituts de ningú, debía fer que sa contesta li sigués lo menys desagradable possible; perque á la fi, ben reflexionat, no se li ofería pas una cosa