Mossen Vicens, que per la seva germana estava enterat de que en Pere Joan, segons confidencias de la Mariángela, feya quatre ó cinch anys que no cumplía pas ab tots los preceptes del cristiá, semblantli que estava en lo dever d'aprofitar la ocasió que tant inesperadament se li presentava, li digué, recalcant sas paraulas:
— M'agrada més de lo que't pensas que't recordis tan santament de la teva mare; peró encara hi ha uns altres bons-días ab que podrías acabar de ferla més contenta...
— Més contenta.... — repetí maquinalment lo jove.
— Sí; y que sembla que sía providencial: ja que'l día del sant de la Mariángela, hi ha'l Jubileu de la Porciúncula... Potser no'n deus estar gayre enterat tu, de lo que es aixó?... Donchs, res; aquest Jubileu es una gracia alcansada á prechs de Sant Francesch, pera que els cristians, ab sols una bona confessió y comunió, poguém treure als nostres difunts de las penas del Purgatori... Ja veus si hi poden haver uns bons-días més hermosos, que'ls de lliurar á la teva mare de la pena que li hagi estat imposada pels seus pecats!
En Pere Joan Grau aixecá sobtadament lo cap que tenía inclinat dessobre'l pit; y, mirant entre sorprés y ayrat al sacerdot, afirmá secament:
— La mare era una santa dona! La mare no feya pecats!
Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/107
Aquesta pàgina ha estat validada.
