Pàgina:La fabricanta (1904).djvu/106

una mena d'heroyca fieresa lo calvari d'aquella traydora malaltía, prodigant á la seva mare, ab totas las tendresas del seu amor filial, un veritable luxo de cuydados: mes; quan després de cinch anys de sufriments, la Mariángela tancá'ls ulls, lo pobre minyó's trobá ab que no sols s'havían acabat los diners estalviats; sinó que, en lloch d'aquestos, s'havía fet un gros munt de deutes.
 Espantat del pes que li quedava á sobre, en Grau enterrá modestament á la seva mare y, sapiguent que en las confrarías á que ella perteneixía, tenían obligació de resar alguna Missa en sufragi de la seva ánima, no's preocupá de ferho per la seva part; mes, al atansarse'l sant de la difunta y ensemps segon aniversari de la seva mort, lo jove, que ja havía retornat moltas de las cantitats enmatllevadas, comensá á semblarli que no havía pas complert ab tots los seus debers de bon fill; y vuyt ó deu días avans de la Mare de Deu dels Angels, se'n aná á trobar á Mossen Vicens, y allargantli l'almoyna embolicada ab un paperet, li digué:
 — Miri: jo hauría volgut fernhi dir més de Missas á la mare, ja que á n'ella li agradavan tant; pero vosté ja sap ab los arrassos que'm vaig quedar, y dels que encara m'en restan alguns... peró com la setmana que vé es lo seu sant, m'ha semblat que es la única cosa que li puch oferir, y encara que sía poch, vull que tinga aquest recort meu...