Aquesta pàgina ha estat validada.
— 13 —
Nuri | ¿Que jo li dicti? |
Lluis | Sí, sí. Digui-la vostè; sí, Nuri. |
Nuri | Prò ¿i vostè? Home, procuri que jo no li hagi de dî. |
Lluis | Ja's comprèn. Però això és molt diferent: |
Nuri | Però si això no és cap mal. No sé perque ha de sê aixís, |
Lluis | (¡Quina palica! Veiam si de mica en mica |
Nuri | No veig rê. Vostè és home, i s'ha acabat. (Queda pensativa.)
Vaja, home, digui vostè.(Molta pausa.) |
Lluis | (S'atreveix i retrocedeix.)
Nuri!... |
Nuri | Lluiset!... (Ara va.) Què? |
Lluis | No sé...(Amohinat.) |
Nuri | ¿No deia qué?... |
Lluis | Però, dòna, si no sé... si no sé com començâ. |
Nuri | Jo mai m'ho hauría pensat. Ja que ho vol així, Lluiset, (Li pren la mà.)
|
Lluis | ¿Què, vol fer? |
Nuri | Si tant s'hi empenya... Al que no ho sab, se li ensenya; |
Lluis | Ja m'agrada. |
Nuri | Fixis bé; |