Aquesta pàgina ha estat validada.
— 12 —
Lluis | No'l veig, Nuri. |
Nuri | ¿No troba rê enterament perque aquest real casament |
Lluis | No hi veig el modo, ho dic franc. |
Nuri | Vostè, que allà a l'Audiencia, amb sa fàcil eloqüencia, |
Lluis | Oh, és que allò és molt diferent. Allí's castiga al traidor, |
Nuri | ¡Ai, senyor, jo'm moriré! Rumii. |
Lluis | Prou que rumio. |
Nuri | Ai, aixís ja desconfio de tot... ¡Ai, m' hi casaré! |
Lluis | ¡Vol dir que's pod dâ aquest cas? |
Nuri | Es clar, si... i tot desseguida. Busqui, busqui una mentida |
Lluis | (Indecís.)
(¡Si gosés, quina ocasió!) |
Nuri | ¡Ja la troba? (Ja rumía.) |
Lluis | No sé... no sé que faría... |
Nuri | Calli... ja ho he trobat jo. Un sol remei aquí hi ha |
Lluis | Prou... (Aixó va ni pintat.) Digui'm el que tinc de fê. |
Nuri | Dir als papàs que vostè ara se m'ha declarat. |
Lluis | ¿Ho creuràn?(Tot parat.) |
Nuri | ¿I per què no? Siguent un jove formal, |
Lluis | Sí, però...(Avergonyit.) |
Nuri | Si no la sent, jo amb molt gust li dictaré |
Lluis | (Decidit.)
Ja ho entenc... Vagi dient. |