Aquesta pàgina ha estat validada.
— 11 —
Nuri | Que he rebut aquest escrit... Miri, miri el que aquí diu. |
Lluis | —«Nuri: Ara que ja ets gran, amb tú'm caso desseguida... |
Nuri | Això'm causarà la mort. |
Lluis | (Quin cas.)(Queda parat.) |
Nuri | (Ja fa mala cara.) |
Lluis | Bé, no s'espanti, per ara; potser li serà la sort. |
Nuri | (Jesús, quina sang més freda.) |
Lluis | (Jo, que avui'm creia... i, paf!) ¿Vol un xiquet d'aigua-naf? |
Nuri | Porti-me'n una galleda. |
Lluis | Corrents.(Disposat a sortir.) |
Nuri | No; esperi s, Lluis. |
Lluis | ¿I si després és complica? |
Nuri | No, que ja'm passa una mica. |
Lluis | (Valga'm Déu, quin compromís; ai, ai, ai; no sé'l què 'm passa.)(Agitat.) |
Nuri | (¡Ja és meu! ¡El que jo volía!) |
Lluis | ¿I vostè no'l coneixía? |
Nuri | ¿Què si'l coneixía? Massa!(Pausa.) Ai, Lluis, no s'esbaloti... |
Lluis | ¿Què diu, ara! |
Nuri | Això que sent. |
Lluis | ¿Li feia petons? |
Nuri | ¡Es clar!... ¡Si quan em van batejar, |
Lluis | Així ja deu ser d' edat. |
Nuri | Per çò mateix que és un vell i jo no'l vull pas a n'ell. |
Lluis | Això si que és enredat. |
Nuri | Ara és hora, sí. Lluís; vosté que té tant bon cap, |
Lluis | (Pensatiu.)
No sé... |
Nuri | ¿No sab?... |