Pàgina:La declaració d'amor (1917).djvu/11

Aquesta pàgina ha estat validada.
— 11 —
Nuri Que he rebut aquest escrit...

Miri, miri el que aquí diu.

Lluis —«Nuri: Ara que ja ets gran,

amb tú'm caso desseguida...
passaràs tota la vida
amb el teu aimant. Joan.»—

Nuri Això'm causarà la mort.
Lluis (Quin cas.)(Queda parat.)
Nuri (Ja fa mala cara.)
Lluis Bé, no s'espanti, per ara;

potser li serà la sort.

Nuri (Jesús, quina sang més freda.)
Lluis (Jo, que avui'm creia... i, paf!)

¿Vol un xiquet d'aigua-naf?

Nuri Porti-me'n una galleda.
Lluis Corrents.(Disposat a sortir.)
Nuri No; esperi s, Lluis.
Lluis ¿I si després és complica?
Nuri No, que ja'm passa una mica.
Lluis (Valga'm Déu, quin compromís;

ai, ai, ai; no sé'l què 'm passa.)(Agitat.)

Nuri (¡Ja és meu! ¡El que jo volía!)
Lluis ¿I vostè no'l coneixía?
Nuri ¿Què si'l coneixía? Massa!(Pausa.)

Ai, Lluis, no s'esbaloti...
Prò hi había ocasions,
que, quan em feia petons,
em punxava amb el bigoti.

Lluis ¿Què diu, ara!
Nuri Això que sent.
Lluis ¿Li feia petons?
Nuri ¡Es clar!...

¡Si quan em van batejar,
ell es trovaba present!

Lluis Així ja deu ser d' edat.
Nuri Per çò mateix que és un vell

i jo no'l vull pas a n'ell.

Lluis Això si que és enredat.
Nuri Ara és hora, sí. Lluís;

vosté que té tant bon cap,
a veure quin medi sab
per treure'm del compromís.

Lluis
(Pensatiu.)

No sé...

Nuri ¿No sab?...