El peix va nedar en totes direccions, va pujar a flor d'aigua, va fer sobtosament contorsions orribles: més tard, re.
Després d'algunes ores, el soldat de plom va tenir com l'impressió d'un llampec: era la llum del dia amb tota la seva esplendor i una veu que cridava:
— El soldadet de plom!
Ara veieu què avia passat:
El peix avia sigut pescat, portat a la pescateria i una cuinera que l'avia comprat l'acabava d'obrir amb un gros ganivet.
L'avia agafat i l'avia portat a la cambra dels nens. Tots hi varen correr per a veure aquell aventurer que avia tingut tals istories i que fins avia sojornat dins el ventre d'un peix.
Ell no se sentia gens satisfet d'aquesta casualitat, que devia a les seves desgracies.
La cuinera l va posar sobre la taula.
I bé! Ara mireu com devegades hi ha extranyes coincidencies!
El nostre soldat de plom se trobava a la mateixa cambra que avia deixat per a anar a fer el seu gran viatge, i tots el regoneixien per la seva cama unica.
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/91
Aquesta pàgina ha estat revisada.