soldats se bellugaven dintre de llur capsa, i aurien sortit de tot cor per a prendre part a la festa; però, Déu meu!, no varen poder aixecar el cap! Tot aquesta gentada menuda va moure tal xivarri, que l canari va despertar-se i va posar-se a cantar joiosament.
Solament el soldat de plom i la ballarina s'estaven quiets. Ella, amb els braços enlaire, se tenia sempre per la punta d'un peu: ell s'aguantava per la seva unica cama, però sense treure ls ulls de sobre la seva veïna.
Però veus-aquí que la mitja nit sona al rellotge. Crac! EI tap d'una capsa molt grossa s'obre per l'efecte d'una molla, i apareix un enorme gnom. La capsa tenia
mecanisme, la dolenta!
El nostre soldat va ser llançat per terra, però va quedar dret sobre l seu peu, i, com abans, va posar-se a admirar la ballarina.
— On va aquest soldadet atrevit! — va dir el gnom. — Com es que goses mirar persones que estan molt per sobre de la teva miserable condició?
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/86
Aquesta pàgina ha estat revisada.
