Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/64

Aquesta pàgina ha estat revisada.

— Me 'n vaig a trobar la filla del rei!
— Jo y vaig primer que tu, — va dir l'Ombra — i t faré tancar a la presó.
Ben aviat va ser fet, perquè tots els guardes obeïen l'Ombra. Sabien que s casava amb la filla del rei!
— Per què tremoles? — va dir la princesa a l'Ombra, veient-la entrar. Què t'ha passat?
— Vinc de presenciar un espectacle dels més tristos. Figureu-vos que la meva pobra Ombra s'ha tornat boja! Se pensa que es un ome, i, encara més, diu que jo soc la seva Ombra!
— Es orrorós! — va dir la princesa. — L'han tancada: veritat?
— Sí, però crec que mai més tornarà a la raó.
— Pobra Ombra! Es ben de plànyer, i seria un gran bé per ella retirar-la del món. En l'estat d'esperit de la gent d'avui dia, un om s'interessa sobre tot per aquells que precisament se persegueix injustament. Seria potser convenient deslliurar-se d'aquesta Ombra d'una manera secreta.
— Es ben trist! — va dir l'Ombra fent