L'endemà l Savi va sortir per anar a prendre l seu cafè i llegir els diaris.
— Què vol dir això? — va dir quan va trobar-se a ple sól. — Ja no tinc la meva Ombra! Va deixar-me realment aïr a la nit, i no ha tornat. Qui sab què 'm passarà?
La pèrdua de la seva Ombra l consternava. No la perdua ella sola, perquè se n'auria aconsolat, però sabia la rondalla de l'Ome que ha perdut la seva Ombra, com
tots els nens la saben en els països frets. Quan l'Ombra tornaria i ell explicaria la seva aventura, li dirien que era la repetició d'una istoria ben coneguda, i això seria
molt desagradable. Va resoldre no parlar-ne a ningú. Era l millor que podia fer. Al vespre va sortir al balcó amb un llum darrera seu. Va fer-se tot petit; després molt gran. Tot era en va: l'Ombra no tornava.
— Hum! hum! — feia l Savi.
Era un cas perdut.
Era verament desagradable. Però, com que en els països calids tot creix molt rapidament, el Savi, al cap de vuit dies va veure, amb gran alegria, que una nova Ombra s'extenia als seus peus tot seguit que cami-
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/49
Aquesta pàgina ha estat revisada.
