vesa. El senyor Setembre era un vertader artista. Tot el seu bagatge consistia en una capsa de colors.
Després va baixar un proprietari. Aquest no pensava més que en sembrar els camps i en caçar. Tenia goços i un fusell: era l senyor Octubre.
Portava també un sac de nous. Com bagatge no més duia una arada. No més parlava d'agricultura. Però no se sentia gaire bé, car el seu veí senyor Novembre tossia, escupia i s mocava sense parar.
Ah, aquest Novembre! Estava refredat, terriblement refredat. Per mocador tenia un tovalló que s'avia endut de l'ostal on avia dormit la nit passada.
Va venir, en fi, la tanda de l'ultim viatger, una avia vella amb la seva escalfeta. Era missenyora Desembre. Estava gelada, però ls seus ulls brillaven com dugues estrelles. Portava al braç un test on hi avia plantat un abet petit.
— Vui cuidar-lo fins a Nadal. Llavores serà prou gran per a ocupar la meitat del saló. El cobriran de confítures i de pomes d'or. Aquell dia l'escalfeta m'escalfa
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/106
Aquesta pàgina ha estat revisada.
