Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/104

que va baixar airosament del carruatge:
— Soc la senyoreta Maig — va dir.
En efecte, era ben bé ella vestida d'istiu. Portava un vestit de seda verd-clar, i en els cabells flors tant oloroses que varen fer esternudar al carrabiner.
— A la vostra salut! — va dir ella acostant-s'hi.
Era molt gentil i sabia cantar; però no cantava ni en els teatres ni en els concerts: se passejava pels boscos i cantava per a ella mateixa les més encisadores tonades.
— Toca l torn ad aquesta senyora jove — varen cridar desde la diligencia.
I una dòna jove, noble, elegant i ermosa, va baixar. Era la senyora Juny.
Se podia veure ben bé que avia nascut per a festejar el temps de les curtes dormides.
Era ella que organitzava la festa del dia més llarg de l'any. Era prou rica per a tenir una carroça per a ella; però preferia anar amb els altres a la diligencia per fer veure que no era orgullosa.
No anava per això sola, sinó en companyia del seu germà Juliol.