— Bon any! — cridaven a les cases on celebraven la Ninou.
I s'aixecaven els gots plens per a beure per l'any nou.
— Bon any i tota la felicitat possible! — repetien a la rodona.
I trincaven, mentres davant la porta la diligencia s'aturava amb els dotze viatgers.
Qui eren els que acabaven d'arribar? Tenien cadaú un passaport i duien grossos paquets. Aduc avien portat presents per a tots els abitants de la ciutat. Qui podien ser i què portaven?
— Bon dia — varen dir al carrabiner.
— Bon dia — va repetir aquest, avent ja tocat mitja-nit. — El vostre nom? La vostra professió? Voleu fer el favor? — va preguntar al primer que va baixar.
— Veus-aquí l meu passaport — va dir l'altre. — Està en regla. Soc un onrat viatger.
Aquest primer portava un pesant abric de pell de llop i calçava grans bòtes folrades.
— Soc aquell en el qual molta gent po-
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/101
Aquesta pàgina ha estat revisada.