encarregat de interrogar els condenats y chuche al mateix tems, pero molt chust, que imposaba els martiris als delincuents.
Enterats de la condisió d' este personache, s' aproximarem pera saludarlo, y despues que li ferem els cumpliments, mos preguntá per la salut de les persones que mos habien recomanat y protechit en el nostre viache y per la de átres qu' encara vihuen entre mosatros, manifestanmos al mateix temps el gran desich que tenia de vorels al seu costat.
Acabaes les fórmules qu' exichix la bona urbanitat, li esplicarem l' obchecte de la nostra visita, y encara que se sonrigué per creure poc important la misió que mos conduia á la segua presensia, demostrá sin embargo bons desichos de compláuremos.
—Pasad adelante, mos digué, dirichinse capa la entrá de una cova.
El seguirem y mos introduí en el departament ahon estaben sufrint martiri les dones coquetes y els homens estafaors.
¡Qué sorpresa fon pera mosatros vore mils de persones en el foc!... Pero qué foc tan abrasaor!... No era meñs curel hu dels torments que sufrien les coquetes.
Habia unes estreles formaes de espills, que, rodant unes en moviment encontrat á les atres, se reflejaben en elles les cares de les chiques qu' els dimonis obligaben á qu' es miraren en els espills, hasta que, marechaes per la multitud de cares que se retrataben en ells, caien desmayaes sobre una rápida pendent que les conduia al suplisi del foc. Este torment, tan estrambòtic com penós, poguerem observarlo en bastanta detensió mentres Radamanto aná á castigar á un dimoni que, achopit y en el rabo en alt com un gos cuan se queda de mostra, miraba en molta afisió á una chiquilla que li guiñaba l' ull.
Vingué Radamanto á reunirse atra volta en mosatros, y un poc incomodat mos digué:
—Me irrita el ver mugeres tan descaradas y atrevidas,
