Pàgina:La creu del matrimoni (1866).djvu/11

Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

Aquesta pàgina conté una imatge.

Y si bé l'adache diu
qu' els besos no fan chiquets,
son, sin embargo... espartets
que poden formar el niu.

Deixem asó perque encara haurá españols que mos canten el trágala y mos escupixquen la cara, com els chudíos á Chesucrist per haber vengut al mon á ensendre la llum de la sivilisasió y á lliurarmos de la esclavitud del dimoni.

Digám lo que tenim que dir y no mos fiquem á mestres d' escola, no tenint títul que mos autorise á donar llisons, ni encara de beseróles. Anem, pues, al grá, q' es lo que mos interesa; pero ans tenim qu' advertirlos que hia molt que contar, y no els pesará si es senten á un carasol pera llechir el nostre

CUENTO.

Pues, siñor, ya mos tenen vostes así ficats com l' añ pasat entre pallocs y borumballes....

Silensi, caballers, y no se impasienten; ya els ham dit qu' el cuento seria llarguet. Séntense, pues, y servixcals d' eixemple esta familia felis.