Les atraccions d'aquesta materia són irresistibles, i deixaré per una estona tota consideració del benefici social subordinat, pera parlar d'aquesta relació selecta i sagrada, que es una mena de relació absoluta, i que fins al llenguatge d'amor deixa sospitós i vulgar, tant es aquesta més pura, i res del món tant diví.
No vull tractar les meves amistats am delicadesa, sinó amb el més aspre coratge. Quan són reals, no són pas fil de vidre ni dibuix de gebre, sinó la cosa més forta que coneguem. Car després de tantes edats d'experiencia, què coneixem avui de la natura o de nosaltres mateixos? Ni un sol pas ha avançat l'home vers la solució del problema del seu destí. En una general condemnació de follia està tot l'univers dels homes. Més la dolça sinceritat de joia i pau que m dona aquesta aliança am l'ànima del meu germà, es el pinyó mateix, del qual tota natura i tota pensa no són més que la closca i clofolla. Benhaurada la casa que acull a un amic! Prou podria edificar-se, com una arcada o glorieta festiva, pera hostatjar-lo un sol dia. Més feliç encara si ell coneix la solemnitat d'aquesta
